M. Assumpció Vilà i Planas, Síndica de Greuges de Barcelona

Qui és la síndica de greuges?

La síndica de greuges de Barcelona és, des del maig de 2010, Maria Assumpció Vilà i Planas. La defensora dels barcelonins i barcelonines va ser nomenada per unanimitat de tots els grups municipals una vegada conclòs el procés de consultes entre totes les entitats que figuren inscrites en el registre d’entitats municipal. Va prendre possessió del càrrec el dia 13 de maig de 2010.

Vilà va acabar el seu primer mandat el 13 de maig de 2015. El 15 de gener de 2016, l’Ajuntament va obrir el procés per escollir el nou síndic/a de la ciutat. Entre el 15 de gener i el 15 de març es va portar a terme el procés de presentació de candidatures per part de les entitats inscrites en el Fitxer General d’Entitats Ciutadanes.

Conclosa aquesta fase, entre el 16 de març i el 15 d’abril, els ciutadans i ciutadanes de Barcelona i les institucions o associacions no enregistrades, però legalment constituïdes a la ciutat, van poder donar el seu suport als diferents candidats o candidates a través d’un portal web obert pel consistori.

Finalment, i després de consultar amb els diferents grups municipals, l’alcaldessa Ada Colau va proposar el nom de Vilà com a síndica de Barcelona. Va ser reelegida en el plenari del Consell Municipal de l’1 de juliol de 2016, amb el vot favorable de tots el grups municipals (Barcelona en Comú, CiU, Ciutadans, ERC, PSC i PP), a excepció de la CUP, que es va abstenir. La síndica va prendre possessió del càrrec en un acte en el Saló de Cròniques de l’Ajuntament el 5 de setembre de 2016.

La defensora ha desenvolupat quasi tota la seva trajectòria en el tercer sector. Des de l’any 1978 i fins a l’any 2002 va gestionar diferents àrees de voluntariat oncològic a Barcelona i d’atenció a la gent gran en centres sociosanitaris i residències. També va ser coordinadora de la Unitat Territorial de Barcelona de la Federació Catalana de Voluntariat Social i membre del Consell Directiu de la Federació Catalana de Voluntariat Social.

Entre els anys 1980 i 2001, va treballar com a secretària executiva i tècnica a l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC). L’any 2002 va ser cofundadora de la Fundació Lliga Catalana d’Ajuda Oncològica, Oncolliga, on va ocupar el càrrec de gerent entre els anys 2006 i 2010.

A més, l’actual defensora dels barcelonins va ser, entre els anys 2005 i 2007, presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. I entre els anys 2002 i 2010 va ser presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social.

Durant el seu primer mandat, la síndica va assumir l’experiència i els plantejaments de la primera defensora. Va donar continuïtat a la trajectòria iniciada amb la voluntat de treballar per a la millora de les garanties dels drets i per a la plena realització dels principis de bona Administració. També es va plantejar l’agilització de la resolució dels expedients i l’eficàcia de les decisions, i va proposar solucions equitatives i millores d’eficàcia i benestar social.

Per als propers cinc anys, Vilà considera que la Sindicatura ha de reforçar-se i consolidar-se, i ser més propera i eficaç en dos eixos: defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques, constitucionals i estatutàries, i prevenir i fer mediació en les relacions de la ciutadania amb l’Ajuntament, segons la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.

“Volem arribar tothom que se senti agreujat en els seus drets perquè ningú pugui quedar mai en indefensió davant l’Ajuntament de Barcelona”. La intenció és fer una campanya de comunicació per donar a conèixer encara més la Sindicatura entre la ciutadania i perquè el veïnat percebi la institució com una eina eficaç i útil. També vol potenciar la mediació i crear un consell assessor de persones expertes.

La síndica opina que les queixes s’han de resoldre en uns terminis raonables, sense obstruccions ni dilacions, i aconseguir que les resolucions de la institució siguin més eficaces. Això implica que els circuits de treball entre l’Ajuntament i la Sindicatura han de millorar considerablement. La resposta a les peticions d’informació dels òrgans municipals han d’arribar a la Sindicatura en 30 dies com a màxim. La Sindicatura ha de tenir plena capacitat supervisora i investigadora. I se li ha de reconèixer el lliure accés a serveis, equipaments, arxius i aplicatius informàtics municipals.

Durant aquest mandat, la síndica també té previst millorar la cooperació amb entitats de defensa dels drets humans i els protocols d’intervenció amb el síndic de greuges de Catalunya, els síndics i síndiques locals i la defensora del poble estatal.

A més, es posaran en marxa col·laboracions amb institucions públiques i privades que desenvolupen activitats d’interès general i que estiguin vinculades al contingut de la Carta de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.

També és previst incorporar la visió de gènere en les resolucions de la Sindicatura, segons les normatives de la Llei d’Igualtat 2016 del Parlament de Catalunya i el Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020 de l’Ajuntament de Barcelona, perquè aquestes siguin equitatives en relació a la situació específica de cada persona o col·lectiu.

Per desenvolupar les seves funcions, la síndica de greuges treballa amb un adjunt i un equip multidisciplinari d’assessors i tècnics.

Adjunt a la síndica de greuges

L’adjunt a la síndica és, des del 2005, Marino Villa i Rubio, doctor en dret i membre del cos d’advocats de la Generalitat de Catalunya. Amb anterioritat va ser cap de grup del Gabinet Jurídic Central de la Generalitat (2001-2004), cap del Servei Jurídic d’Atenció a la Infància (1997-2000) i cap del Servei de Planificació de Benestar Social de la Generalitat (1990-1996).